Hi ha vegades que la vida et dóna certes sorpreses, fins i tot aprens que no hi ha res definitiu, ni el silenci.
És una collonada deixar de fer coses que et reporten una certa satisfacció, amb els temps que corren no s'hi pot renunciar, de cap de les maneres! O sigui que he decidit tornar a encetar el Des de Sant Pol, això si, en un lloc nou i sense fer gaire soroll. No renuncio al passat, no es tracta d'això, però és una mena de simbolisme, jo ja m'entenc.
Pels que no ho sabeu (i pels que no ho recordeu) això és un bloc que no va gaire a l'hora, es tracta d'un enorme calaix de sastre on hi cap tot, espero anar agafant la forma. Per començar una micona de música, perquè sense ella la vida seria un error...
És una collonada deixar de fer coses que et reporten una certa satisfacció, amb els temps que corren no s'hi pot renunciar, de cap de les maneres! O sigui que he decidit tornar a encetar el Des de Sant Pol, això si, en un lloc nou i sense fer gaire soroll. No renuncio al passat, no es tracta d'això, però és una mena de simbolisme, jo ja m'entenc.
Pels que no ho sabeu (i pels que no ho recordeu) això és un bloc que no va gaire a l'hora, es tracta d'un enorme calaix de sastre on hi cap tot, espero anar agafant la forma. Per començar una micona de música, perquè sense ella la vida seria un error...
No renunciis a les petites satisfaccions Antoni
No ho penso fer!
; )